Clímax

Clímax Raquel Nogueras Muñoz

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

Mariona Benedito

Tribunal:

TRIBUNAL ESPAI E3

Abstract català:

La motivació personal, per a la proposta de TFG, va començar amb el terme espai canviant, com poder dissenyar un espai que pogués canviar d'aparença en materials, color, textura, llum, etc. Em semblava molt interessant el poder canviar un espai a el mateix temps que estaves en ell. I vaig estudiar de quina forma i manera podria arribar a realitzar un volum alterable, perquè en la presentació del meu TFG es pogués executar in situ. Reflexionant en els meus propis interessos, com a estudiant de disseny d'espais, sempre he volgut experimentar i aprendre més, sobre l'estudi relatiu a realitat virtual. La representació 3D ofereix un espai virtual una presentació realista de gran utilitat, per a la visualització de qualsevol producte o projecte. Amb el següent em plantejo l'opció de poder fer un projecte de realitat virtual on representar una societat que està en constant moviment i canvi, on estem completament industrialitzats i cal crear estructures de conscienciació, per veure que no és tan distòpic un futur en confinament. Com ens sentiríem, veient les nostres infraestructures abandonades, i veure com la natura pren el relleu, perquè els humans ja no habiten? Amb la situació causada pel COVID-19 hem pogut observar que nosaltres els humans, estant tancats, els animals i les plantes s'han apoderat de les ciudades. Preguntarnos, si lo natural per a nosaltres és el natural per al nostre planeta, què passaria si els humans deixem d'intervenir, l'humà apartat del que no és humà, perquè la vida pugui començar de nou, té mecanismes de defensa on el cicle de la vida continua i pren les regnes. L'humà arriba a ser molt poderós sobre la naturalesa i no és conscient de les intervencions que es fan dia a dia. Per refelexionar-hi vull treballar des de la metàfora i especulació de diferents escenaris. Una mirada cap al futur immediat, un disseny crític i en el marc de l'art conceptual per poder veure el que ja sabem d'una altra manera, en un espai quotidià per als usuaris. Proposo treballar en un espai conegut per tal d'utilitzar la desfamiliarització i l'estranyament, i expressar una visió més poètica d'uns previsible esdeveniments. El propòsit del projecte respon a la intenció de crear una experiència a l'espectador, mitjançant l'estudi de la sensibilitat emocional a través del soroll, els colors, la llum, les presències materials, les textures i formes. Poder canviar les sensacions d'un mateix espai, a través d'una instal·lació que es transforma, canviant la seva forma durant el temps en què s'exhibeix una instal·lació virtual, on el mateix espai pateix sobtadament i per un instant que ens ha de fer reflexionar, amb les mateixes dimensions però amb la diferència que la natura ha començat la seva successió secundaria, amb la intenció d'arribar al seu clímax.

Abstract espanyol:

La motivación personal, para la propuesta de TFG, empezó con el término espacio cambiante, como poder diseñar un espacio que pudiera cambiar de apariencia en materiales, color, textura, luz, etc. Me parecía muy interesante el poder cambiar un espacio al mismo tiempo que estabas en él.Y estudie de qué forma y manera podría llegar a realizar un volumen alterable, para que en la presentación de mi TFG se pudiera ejecutar in situ. Reflexionando en mis propios intereses, como estudiante de diseño de espacios, siempre he querido experimentar y aprender más, sobre el estudio relativo a realidad virtual. La representación 3D ofrece un espacio virtual una presentación realista de gran utilidad, para la visualización de cualquier producto o proyecto. Con lo siguiente me planteo la opción de poder hacer un proyecto de realidad virtual donde representar una sociedad que está en constante movimiento y cambio, donde estamos completamente industrializados y es necesario crear estructuras de concienciación, para ver que no es tan distópico un futuro en confinamiento duradero. ¿Cómo nos sentiríamos, viendo nuestras infraestructuras abandonadas, y ver cómo la naturaleza toma el relevo, porque los humanos ya no habitan? Con la situación causada por el COVID-19 hemos podido observar que nosotros los humanos, estando encerrados, los animales y las plantas se han apoderado de las ciudades.Preguntarnos, si lo natural para nosotros es lo natural para nuestro planeta, ¿qué pasaría si los humanos dejamos de intervenir, el humano apartado de lo no humano, para que la vida pueda empezar de nuevo, tiene mecanismos de defensa donde el ciclo de la vida continua y toma las riendas.El humano llega a ser muy poderoso sobre la naturaleza y no es consciente de las intervenciones que se hacen día a día. Para reflexionar sobre ello quiero trabajar desde la metáfora y especulación de distintos escenarios. Una mirada hacía el futuro inmediato, un diseño crítico y en el marco del arte conceptual para poder ver lo que ya sabemos de otra manera, en un espacio cotidiano para los usuarios. Propongo trabajar en un espacio conocido con el fin de utilizar la desfamiliarización y el extrañamiento, y expresar una visión más poética de unos previsibles acontecimientos. El propósito del proyecto responde a la intención de crear una experiencia al espectador, mediante el estudio de la sensibilidad emocional a través del ruido, los colores, la luz, las presencias materiales, las texturas y formas. Poder cambiar las sensaciones de un mismo espacio, a través de una instalación que se transforma, cambiando su forma durante el tiempo en el que se exhibe una instalación virtual, donde el mismo espacio sufre repentinamente y por un instante que debe hacernos reflexionar, con las mismas dimensiones pero con la diferencia que la naturaleza ha empezado su sucesión secundaria, con la intención de llegar a su clímax.

Abstract anglés:

My personal motivation for the project proposal began with the idea of a “changing space” , meaning to design a space that could change its appearance in materials, color, texture, light, etc. I found it very interesting to be able to transform a room while occupying it. Therefore, I researched in what way I could create a modifiable volume, that could be transformed on site, during my project presentation. Based on my interests as a student of spatial design, I have always wanted to experiment and learn more about virtual reality. 3D rendering provides us with a virtual space, a very useful and realistic representation, that allows us to visualize any product or project. Consequently, I consider the option of being able to do a virtual reality project where we can represent a society that is in constant movement and change, where we are fully industrialized and it is necessary to create awareness structures, to visualize that a long-term confinement in the future is not a dystopia. How would we feel, seeing our abandoned infrastructures and nature taking over, because humans no longer inhabit them? With the situation caused by COVID-19 we have observed how animals and plants have taken over the cities while humans are being locked up. Asking ourselves, what is natural for us is what is natural for our planet, what would happen if humans stopped intervening, the human being separated from the non-human, so that life could start again, has defense mechanisms where the cycle of life goes on and takes the wheel. The human is very powerful over nature but is not aware of the interventions that are made every day. To reflect on this, I want to work from the metaphor and speculation of different scenarios. A look towards the immediate future, a critical design and within the framework of conceptual art to be able to see what we already know differently, in an everyday space for users. I propose to work in a familiar space in order to use efamiliarization and estrangement, and to express a more poetic vision of foreseeable events. The purpose of the project responds to the intention of creating an experience for the viewer by studying emotional sensitivity through noise, colors, light, material presences, textures and shapes. To be able to change the sensations of the same space, through an installation that is transformed, changing its shape during the time in which a virtual installation is exhibited. The same space suffers suddenly, and within that instance we must reflect, with the same dimensions but with the difference that nature has started its secondary succession with the intention of reaching its climax.

Peces incloses:

Peces inmersives

Memòria del projecte ( 8 de Juliol)

Download TFG_CLIMAX_RaquelNogueras.pdf

Informació complementaria del projecte

Espacio de realidad virtual.

Video del projecte

Informació complementaria del projecte

Espacio de realidad virtual.