Miradas de Poder: Estrategias hacia  una militancia tecnopolítica

Miradas de Poder: Estrategias hacia una militancia tecnopolítica Tamara Cortés

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

Fran Pinel

Tribunal:

TRIBUNAL AUDIOVISUAL A5

Abstract català:

Des d’un punt de vista antropològic, hi ha condicions materials que travessen la nostra vida. El gènere, la classe, l’orientació o l’origen natal determinen en gran mesura la nostra manera d’entendre el món. Totes aquestes condicions les assumim transversalment, arribant a ser determinants en les nostres formes de socialització. I de la mateixa manera en què som, avancem amb eines que ens permeten desenvolupar precisament aquestes formes de socialització; així podríem definir la tecnologia sense desconnectar-la del que és social. Mentrestant, el Poder sempre ha subordinat totes aquestes condicions i les ha combinat de manera exacta per a poder continuar perpetuant-se a si mateix, generant que per raó d’aquestes mateixes condicions hi hagi qui en pagui les conseqüències en clau de desigualtat. En aquestes tensions entre el que és públic i el que és privat, el que és comú i el que és individual, s’originen les lluites socials que avui dia coneixem, i moviments assemblearis que tracten de subvertir, o en qualsevol cas recuperar, la mirada que en algun moment els va ser negada. De maneres molt subtils, aquestes desigualtats socials se’ns colen també a les tecnologies: falta de representació de cossos en imatges generades per lògica computacional, algorismes presumptament racistes, marges d’error en el gènere a través del reconeixement facial, etc. Aquestes mirades de poder abasten totes les etiquetes que el dispositiu/càmera-codi ens assigna en veure’ns, que no deixa de ser una cosa construïda socialment. Enmig d’aquest escenari tecnològic, les mal anomenades noves tecnologies generen el rebuig per part dels quals encara lluiten per causes històriques, precisament pel fals relat construït al voltant de les tecnologies que ens suggereixen que l’ús de les mateixes és, o ha de ser, una cosa relegada a perfils calculadors, tècnics, urbanites o moderns. És urgent comprendre les tecnologies com un eix transversal més a contemplar en les nostres vides, a connectar amb elles per a comprendre l’articulació de les desigualtats d’una manera més completa en un escenari híper-visual, híper-digital i súper-vigilat com és l’actual. És urgent acostar la crítica tecnològica a organitzacions assembleàries per a habilitar l’empoderament de l’eina a través d’un discurs, deconstruir la fantasia del hacker i repensar el modus operandi de l’activista actual.

Abstract espanyol:

Desde un punto de vista antropológico, hay condiciones materiales que atraviesan nuestra vida. El género, la clase, la orientación o el origen natal determinan en gran medida nuestra forma de entender el mundo. Todas estas condiciones las asumimos transversalmente, llegando a ser determinantes en nuestras formas de socialización. Y de la misma manera en que somos, avanzamos con herramientas que nos permiten desarrollar precisamente esas formas de socialización; así podríamos definir la tecnología sin desconectarla de lo social. Entre tanto, el Poder siempre ha subordinado todas estas condiciones y las ha combinado de manera exacta para poder seguir perpetuándose a sí mismo, generando que por esas mismas condiciones haya quienes paguen las consecuencias en clave de desigualdad. En esas tensiones entre lo público y lo privado, lo común y lo individual, se originan las luchas sociales que a día de hoy conocemos, y movimientos asamblearios que tratan de subvertir, o en cualquier caso recuperar, la mirada que en algún momento les fue negada. De maneras muy sutiles, esas desigualdades sociales se nos cuelan también en las tecnologías: falta de representación de cuerpos en imágenes generadas por lógica computacional, algoritmos presuntamente racistas, márgenes de error en el género a través del reconocimiento facial, etc. Estas miradas de poder abarcan todas las etiquetas que el dispositivo/cámara-código/ nos asigna al vernos, que no deja de ser algo construido socialmente. En medio de este escenario tecnológico, las mal llamadas nuevas tecnologías generan el rechazo por parte de los que todavía luchan por causas históricas, precisamente por el falso relato construido alrededor de las tecnologías que nos sugieren que el uso de las mismas es, o debe ser, algo relegado a perfiles calculadores, técnicos, urbanitas o modernos. Es urgente comprender las tecnologías como un eje transversal más a contemplar en nuestras vidas, en conectar con ellas para comprender la articulación de las desigualdades de una forma más completa en un escenario hipervisual, hiperdigital y supervigilado como el actual. Es urgente acercar la crítica tecnológica a organizaciones asamblearias para habilitar el empoderamiento de la herramienta a través de un discurso, deconstruir la fantasía del hacker y repensar el modus operandi de la activista actual.

Abstract anglés:

From an anthropological viewpoint there are a series of material conditions that shape our life. Our gender, class, sexual orientation or roots greatly determine the way we understand the world. We accept all these conditions transversally, and they end up defining the way we socialize. And in the same way we are, we move forward with tools that allow us to develop precisely these forms of socialization; this is how we could define technology without disconnecting it from its social side. Simultaneously the Power has subdued these conditions and has combined them in a way that allows itself to stay in power, making citizens pay for it with inequalities. The strains between the public and the private or the common and the individual originate the social struggles we know today, and the assembly movements that try to subvert, or at the very least claim back, the vision that was once denied to them. In a very subtle way these social inequalities also slip into technologies: the lack of body representations in machine-learning generated images, alleged racist algorithms, gender error range in facial recognition systems, and so on. The power gaze covers every label that the technological device/camera-code assigns to us when it looks at us, becoming a socially constructed issue. In the middle of this technological scenario the misnamed “new technologies” generate rejection among users who are still fighting for historical causes, precisely because of the myth surrounding technologies that tells us that it’s use should be delegated to specific profiles: cunning, mathematician, hip or cosmopolitan, instead of being accessible to a wide range of users. It is urgent that we understand technologies as another transversal axis in our life, that we connect with them in order to fully comprehend the juncture of inequalities from a more complete viewpoint in the hypervisual, hyperdigital and hypervigilant society we live in. It is vital that we bring critical technology closer to assembly movements and organisations in order to enable the appropriation of the tool, deconstruct the hacker fantasy and re-think the modus operandi of today’s activists.

Peces incloses:

Objectes varis

Memòria del projecte ( 8 de Juliol)

Download Miradas-de-poder-Cortes-Tamara.pdf

Informació complementaria del projecte

La web está disponible a les dues rutes: miradas-depoder.com domingodomingo.com En cas de que la direcció oficial encara no respongui per un tema de actualització del domini, utilizar domingodomingo.com

Informació complementaria del projecte

La web está disponible a les dues rutes: miradas-depoder.com domingodomingo.com En cas de que la direcció oficial encara no respongui per un tema de actualització del domini, utilizar domingodomingo.com
Miradas de Poder: Estrategias hacia  una militancia tecnopolítica Miradas de Poder: Estrategias hacia  una militancia tecnopolítica Miradas de Poder: Estrategias hacia  una militancia tecnopolítica Miradas de Poder: Estrategias hacia  una militancia tecnopolítica Miradas de Poder: Estrategias hacia  una militancia tecnopolítica