Fun Palace 2020

Fun Palace 2020 Huaqian Zhang

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

Lua Coderch

Tribunal:

TRIBUNAL TRANSDISCIPLINAR

Abstract català:

Fun Palace 2020 és un projecte de disseny ficció que vol fer visible, des de una perspectiva crítica, el malestar de la realitat viscuda. El punt de partida és la recuperació del projecte utòpic de Joan Littlewood i Cedric Price, Fun Palace, del 1961, que es plantejava com un teatre alternatiu, un edifici-joguina o una màquina d'aprenentatge basat en el saber-plaer, l'arquitectura dissolia el treball, l'oci i la vida en un mateix espai. Aquesta articulació, a dia d'avui, s'ha solidificat en el sistema del Jo-Neoliberal, una cadena perpètua de producció-consum on, com deia Octavi Comeron, la subjectivitat ha estat posada a treballar, lliurement condemnada, oscil·lant entre el rendiment i l’esgotament. Fun Palace 2020 suposa l'actualització del projecte històric cap a la seva versió present, portant a terme un desplaçament de paradigmes, passant de l'Estat de Benestar a l'Estat de Malestar, fent de la utopia una distopia, convertint el Fun Palace en un temple de techno en un temps apocalíptic. Si el discurs positivista basat en el progrés ha portat a la humanitat al límit del col·lapse, Fun Palace 2020 visualitza i espacialitza aquest col·lapse; accelera l'estat de les coses cap a un futur insostenible, com una mena d'eina catàrtica per a atendre la tragèdia contemporània. El desplaçament discursiu es realitza mitjançant el disseny de capes, una sèrie de sobreescriptures a l'estructura existent que redirigeixen la narrativa. El relat fictici adopta una dimensió real a través d'objectes diegètics, que anticipen l'ús i testegen el xoc, convertint els pensaments imaginaris en experiències palpables. Fun Palace 2020 és una ficció que explica la realitat, un estudi autoetnográfic que exposa la subjectivitat, un crit d'impotència des de la precarietat: "No puc més! No puc més amb aquesta angoixa vital i laboral, amb aquesta sentència cap al no-futur." És una espècie d'exorcisme per polititzar el dol o un diari compartit en forma d'objectes de disseny, que, a través de la investigació, tracta de reconciliar-me amb el malestar després d'un cansament profund; entre les pesades parpelles, mig tancades, espero albirar alguna llum a la fi de el túnel que il·lumini el camí per venir.

Abstract espanyol:

Fun Palace 2020 es un proyecto de diseño ficción que quiere hacer visible, desde una perspectiva crítica, el malestar de la realidad vivida. El punto de partida es la recuperación del proyecto utópico de Joan Littlewood y Cedric Price, Fun Palace, de 1961, que se planteaba como un teatro alternativo, un edificio-juguete o una máquina de aprendizaje basado en el saber-placer, cuya arquitectura disolvía el trabajo, el ocio y la vida en un mismo espacio. Dicha articulación, a día de hoy, se ha solidificado en el sistema del Yo-Neoliberal, una cadena perpetua de producción-consumo donde, como decía Octavi Comeron, la subjetividad ha sido puesta a trabajar, libremente condenada, oscilando entre el rendimiento y el agotamiento. Fun Palace 2020 supone la actualización del proyecto histórico hacia su versión presente, llevando a cabo un desplazamiento de paradigmas, pasando del Estado del Bienestar al Estado del Malestar, haciendo de la utopía una distopía, convirtiendo el Fun Palace en un templo de techno en un tiempo apocalíptico. Si el discurso positivista basado en el progreso ha llevado a la humanidad al límite del colapso, Fun Palace 2020 visualiza y espacializa ese colapso; acelera el estado de las cosas hacia un futuro insostenible, como una especie de herramienta catártica para atender la tragedia contemporánea. El desplazamiento discursivo se realiza mediante el diseño de capas, una serie de sobreescrituras a la estructura existente que redirigen la narrativa. El relato ficticio adopta una dimensión real a través de objetos diegéticos, que anticipan el uso y testean el choque, convirtiendo los pensamientos imaginarios en experiencias palpables. Fun Palace 2020 es una ficción que cuenta la realidad, un estudio autoetnográfico que expone la subjetividad, un grito de impotencia desde la precariedad: “¡No puedo más! No puedo más con esta angustia vital y laboral, con esta sentencia hacia el no-futuro.” Es una especie de exorcismo para politizar el duelo o un diario compartido en forma de objetos de diseño, que, a través de la investigación, trata de reconciliarme con el malestar después de un cansancio profundo; entre los pesados párpados, medio cerrados, espero vislumbrar alguna luz al final del túnel que ilumine el camino por venir.

Abstract anglés:

Fun Palace 2020 is a fiction design project that wants to make visible, from a critical perspective, the discomfort of lived reality. The starting point is the recovery of Joan Littlewood and Cedric Price's utopian project, Fun Palace, from 1961, which was proposed as an alternative theater, a toy building or a learning machine based on knowledge-pleasure, whose architecture dissolved work, leisure and life in the same space. This articulation, to this day, has been solidified in the Self-Neoliberal system, a life chain of production-consumption where, as Octavi Comeron said, subjectivity has been put to work, freely condemned, oscillating between performance and exhaustion. Fun Palace 2020 is the update of the historical project to its present version, carrying out a paradigm shift, going from the Welfare State to the State of Malaise, making utopia a dystopia, turning the Fun Palace into a temple of techno in a apocalyptic time. If the positivist discourse based on progress has pushed humanity to the limit of collapse, Fun Palace 2020 visualizes and spatializes that collapse; accelerates the state of things towards an unsustainable future, as a kind of cathartic tool to deal with contemporary tragedy. Discursive displacement is done through the design of layers, a series of overwrittings to the existing structure that redirect the narrative. The fictional story takes place on a real dimension through diegetic objects, which anticipate the use and test the shock, turning imaginary thoughts into tangible experiences. Fun Palace 2020 is a fiction that relate the reality, an autoethnographic study that exposes the subjectivity, a helplessness shout from precariousness: “I can't take it anymore! I cannot handle this vital and labor anguish, with this sentence towards the non-future anymore.” It is a kind of exorcism to politicize the pain or a shared diary in the form of design objects, which, through research, tries to reconcile me with the discomfort after a deep tiredness; between the heavy eyelids, half closed, I hope to catch a glimpse of some light at the end of the tunnel that illuminates the way to proceed.

Peces incloses:

Objectes varis

Memòria del projecte ( 8 de Juliol)

Download FunPalace_2020_HuaqianZhang_Julio2020_2.pdf

Memòria definitiva del projecte

Download FunPalace2020_HuaqianZhang.pdf
Fun Palace 2020 Fun Palace 2020 Fun Palace 2020