No-Value Héctor Blasco Murillo

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Juny 2017

Tutor

Joan Achón

Abstract anglés

This project wants to create a new socio-cultural paradigm around objects, establishing a new way of understanding the internal and external elements that cause a weak link with the user. The main idea of ​​No-Value is to create a piece that fulfills different functions within different contexts, situations and users. Understanding that the project moves in a moment where everything produced responds to a very specific function. What would happen to an object that has no concrete function but can perform different roles? The methodology of the project has been based on using the users to find the answers and solutions that the work posed. The objects maintain the memories and the stories that they are living. But these stories grow as they are used. The emotional strength of objects is in the stories that it is able to count and transmit to the user. This gives value and transcendence in our lives. The objects by themselves are not capable of giving us any type of emotion, it is the users themselves that carry them with meanings and sensations. The proposal of the project is to generate a piece and a world around that can re-trigger these feelings and feelings, opening questions to the conformity of "empty" consumerism, based on rules and behaviors, often contradictory. We want to generate a new mentality of relationship and bond with objects. Look for flexibility understood as the ability to change the look, exploring new ways of understanding objects, instead of following what is expected or believed correct. The project is not a definitive answer, it is no divine object that serves for an infinity of uses, since to seek a response of this type would be misleading or incomplete. The intention is to open a new way of understanding consumerism where it is the user who limits the object to use and the value that it considers, and that it is not the object itself and its context that limits its function in space.

Abstract català

El present projecte busca crear un nou paradigma sociocultural al voltant dels objectes, establint una nova forma d'entendre els elements interns i externs que provoquen el poc vincle amb l'usuari. La idea principal de No-Value és crear una peça que compleixi diferents funcions dins de diferents contextos, situacions i usuaris. Entenent que el projecte es mou en un moment on tot el produït respon a una funció molt concreta, què passaria amb un objecte que no té cap funció concreta però que pot realitzar diferents rols? La metodologia del projecte s'ha basat en utilitzar els usuaris per trobar les respostes i solucions que el treball plantejava. Els objectes mantenen els records i les històries que van vivint. Però aquestes històries creixen a mesura que són utilitzats. La força emocional dels objectes està en les històries que aquest sigui capaç d'explicar i transmetre a l'usuari. Això li dóna valor i transcendència en les nostres vides. Els objectes per si mateixos no són capaços d'aportar-nos cap tipus d'emoció, són els mateixos usuaris qui els carreguen de significats i sensacions. La proposta del projecte és generar una peça i un món al voltant que aconsegueixi tornar a provocar aquestes sensacions i sentiments, obrint preguntes davant la conformitat del consumisme "buit", basat en normes i comportaments, sovint contradictoris. Volem generar una nova mentalitat de relació i vincle amb els objectes. Cercar una flexibilitat entesa com la capacitat de canviar la mirada, explorant noves formes d'entendre els objectes, en comptes de seguir el que s'espera o es creu correcte. El projecte no és cap resposta definitiva, no és cap objecte diví que serveix per a una infinitat d'usos, ja que buscar una resposta d'aquest tipus seria enganyosa o incompleta. La intenció és obrir una nova forma d'entendre el consumisme on és l'usuari qui limita l'objecte a l'ús i el valor que el considera, i que no sigui el propi objecte i el seu context el que limita la seva funció en l'espai.

Abstract español

El presente proyecto busca crear un nuevo paradigma socio-cultural entorno a los objetos, estableciendo una nueva forma de entender los elementos internos y externos que provocan el poco vinculo con el usuario. La idea principal de No-Value es crear una pieza que cumpla diferentes funciones dentro de diferentes contextos, situaciones y usuarios. Entendiendo que el proyecto se mueve en un momento donde todo lo producido responde a una función muy concreta, ¿qué pasaría con un objeto que no tiene ninguna función concreta pero que puede realizar diferentes roles? La metodología del proyecto se ha basado en utilizar a los usuarios para encontrar las respuestas y soluciones que el trabajo planteaba. Los objetos mantienen los recuerdos y las historias que van viviendo. Pero estas historias crecen a medida que son utilizados. La fuerza emocional de los objetos está en las historias que este sea capaz de contar y transmitir al usuario. Esto le da valor y trascendencia en nuestras vidas. Los objetos por si mismos no son capaces de aportarnos ningún tipo de emoción, son los propios usuarios quien los cargan de significados y sensaciones. La propuesta del proyecto es generar una pieza y un mundo alrededor que consiga volver a provocar estas sensaciones y sentimientos, abriendo preguntas ante la conformidad del consumismo “vacío”, basado en normas y comportamientos, a menudo contradictorios. Queremos generar una nueva mentalidad de relación y vínculo con los objetos. Buscar una flexibilidad entendida como la capacidad de cambiar la mirada, explorando nuevas formas de entender los objetos, en vez de seguir lo que se espera o se cree correcto. El proyecto no es ninguna respuesta definitiva, no es ningún objeto divino que sirve para una infinidad de usos, ya que buscar una respuesta de este tipo seria engañosa o incompleta. La intención es abrir una nueva forma de entender el consumismo donde es el usuario quien limita el objeto al uso y el valor que el considera, y que no sea el propio objeto y su contexto el que limita su función en el espacio.