1275069411

1275069411 Gina Cortiella

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Juny 2017

Tutor

Joan Achón

Abstract anglés

In the age of Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat between many others, they have created a necessity to the user to share everything, but this brings consequences and one of the most important of them all is the lack of privacy. Since Internet appeared, addiction has been created and we can't live without it. All users think their information is not valued. You can even believe that the most interested people in this are publicity companies so they can then spam your e-mail, post ads on Facebook or, even Instagram nowadays. But it's not like that, we have to understand it's not just them wanting this personal information. We have to know that quite an active part is controlled by the Government, apart from multinationals. Users of the 21st century: privacy has gone, it doesn't exist. When George Orwell spoke about that character that saw it all, you could see a future utopia, but nobody knew it would turn out to be our actual situation. We have to open our eyes to realise that every step we take is registered by our mobile phone, that every corner we turn there will be cameras recording the streets and that nothing we research on the internet is private, neither for those with minimum internet knowledge. Honestly it's one of the most studied topics in the world of design, but I found it a very interesting topic to use my own data, to see what point my "privacy" gets to. Sending letters to my telephone company, contracting a specialised person in the sector (hacker), or getting hold of personal information on Facebook. From here on is where PRISM was created; the name comes from NSA's secret program that stores information of companies like Microsoft, Yahoo, Google, PalTalk, Youtuvr, Skype, AOL and Apple. The results have been very satisfying. I consider this a very interesting investigation to realise not only the use of my personal data, but also everyone else’s.

Abstract català

En l’era d’ Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, entre molts altres, ha sorgit una necessitat respecte a l’usuari de compartir-ho tot; però això comporta unes conseqüències i una de les més importants és la pèrdua de privacitat. Des de l’aparició d’internet, s’ha creat la necessitat de ser-ne addictes i ja no se sap viure sense ell. Tot usuari pensa que la seva informació no és valorada. En un principi, es pot arribar a pensar que les interessades són aquelles empreses publicitàries perquè així poden enviar spams als correus electrònics o bé publicar anuncis al perfil de Facebook, o recentment a Instagram. Però això no és així: s’ha de saber que no només són les empreses les que busquen aquestes dades, sinó que una part bastant activa que també controla aquesta informació són els Governs, a demés de les grans multinacionals. Usuaris del segle XXI: la privacitat ha mort, no existeix. Quan George Orwell parlava d’aquell personatge que ho veia tot, es veia com una utopia futura, però no ens pensaven que avui en dia seria la situació habitual. Cal obrir els ulls per veure que cada pas que fem és registrat pel nostre mòbil, que a cada cantonada per on passem hi ha càmeres que enregistren les imatges als carrers, o que res del que busquem per internet és privat per a una persona que té uns mínims coneixements d’internet. Realment és un tema molt tractat pel sector del disseny i de l’art, però em va semblar una proposta interesant fer l’experiment amb les meves dades. Veure fins a quin pot arribava la meva privacitat. Enviar cartes a la meva companyia telefònica, contractar a una persona especialitzada en el sector (hacker), obtenir informació que tenia sobre mi Facebook,... A partir d’aquí és va crear la identitat PRISM, nom procedent del programa secret de la NSA que emmagatzema informació de companyies com Microsoft, Yahoo, Google, PalTalk, Youtube, Skype, AOL i Apple. Els resultats han sigut molt satisfactoris, considero que ha sigut una investigació molt interesant per fer prendre consciencia de l’ús de les meves dades, i les dels demés.

Abstract español

En la era de Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, entre muchos otros, ha nacido una necesidad en el usuario de compartirlo todo; pero esto tiene consecuencias y una de las más importantes es la perdida de la privacidad. Desde la aparición de internet, se ha creado la necesidad de ser adictos y ya no se sabe vivir sin él. Cada usuario piensa que su información no es valorada. En un principio, uno puede llegar a pensar que las interesadas son esas empresas publicitarias para así poder enviar spams a los correos electrónicos o bien, publicar anuncios en los perfiles de Facebook, o recientemente en Instagram. Pero esto no es así: se ha de saber que no sólo son las empresas las que buscan estos datos, sino que una parte bastante activa que también controla esta información son los Gobiernos, a de más de las grandes multinacionales. Usuarios del siglo XXI: la privacidad ha muerto, no existe. Cuando George Orwell hablaba de aquel personaje que lo controlaba todo, se veía como una utopía futura, pero no pensábamos que hoy en día seria la situación habitual. Debemos abrir los ojos para ver que cada paso que damos es registrado por nuestro móvil, que en cada esquina por donde pasamos hay cameras que registran las imágenes en las calles, o que nada de lo que buscamos por internet es privado para una persona que tiene unos mínimos conocimientos de internet. Realmente es un tema muy tratado por el sector del diseño y del arte, por eso me pareció muy interesante hacer el experimento con mis propios datos. Ver hasta qué punto llegaba mi privacidad. Enviar cartas a mi compañía telefónica, contratar a una persona especializada en el sector (hacker), obtener información que tenía sobre mi Facebook,... A partir de aquí se creó la identidad PRISM, nombre procedente del programa secreto de la NSA que almacena información de compañías como Microsoft, Yahoo, Google, PalTalk, Youtube, Skype, AOL y Apple. Los resultados han sido satisfactorios, considero que ha sido una investigación muy interesante para tomar consciencia del uso de mis datos, y de los demás.