Bestiari

Bestiari Maria Costa Graell

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

Mireia Feliu

Abstract català:

Què ens suggereixen els espais buits? Doncs ens conviden a omplir-los. El buit ens activa, ens preocupa, ens fa reaccionar. Omplir és “ocupar la capacitat” (DIEC2), és crear significat. Com els cartògrafs medievals que desconeixien els confins del món, el buit de coneixement ens convida a crear monstres, a pensar des de l’absurd, a situar una cosa nova en un espai on no hi ha res. Els buits del llenguatge i els límits del coneixement són un espai de creació.

 

Bestiari és un projecte d’investigació d’un mètode creatiu en el qual, com feien els membres de l’OuLiPo, s’han utilitzat les lògiques i estructures d’un llenguatge per treballar un material que no és el seu propi. El poema El Gripau de Josep Carner, trobat en l’antologia de poemes Bestiaris (1990) a cura de Llorenç Soldevila, ha servit com a pauta per actuar en el so, llum i vidre, i formalitzar així una instal·lació artística i audiovisual. 

 

La creació d’aquesta criatura fa evident les limitacions dels nostres llenguatges i permet expandir-ne les possibilitats, obligant el llenguatge a sortir del seu funcionament habitual per obrir-nos a noves interpretacions i representacions de la realitat.

 

Abstract espanyol:

Qué nos sugieren los espacios vacíos? Pues nos invitan a llenarlos. El vacío nos activa, nos preocupa, nos hace reaccionar. Llenar es “ocupar la capacidad” (DIEC2), es crear significado. Como los cartógrafos medievales que desconocían los confines del mundo, el vacío de conocimiento nos invita a crear monstruos, a pensar des del absurdo, a situar una cosa nueva en un espacio donde no hay nada. Los vacíos del lenguaje y los límites del conocimiento son un espacio de creación.

 

Bestiari es un proyecto de investigación de un método creativo en el que, como hacían los miembros del OuLiPo, se han utilizado las lógicas y estructuras de un lenguaje para trabajar un material que no es el propio. El poema El Sapo de Josep Carner, encontrado en una antología de poemas llamada Bestiaris (1990) a cura de Llorenç Soldevila, se ha utilizado como pauta para actuar en el sonido, luz y vidrio, y formalizar de esta manera una instalación artística y audiovisual. 

 

La creación de esta criatura hace evidente las limitaciones de nuestros lenguajes y permite expandir sus posibilidades, obligando al lenguaje a salir de su funcionamiento habitual para abrirnos a nuevas interpretaciones y representaciones de la realidad. 

Abstract anglès

What do the empty spaces suggest us? Well, they invite us to fill them. Emptiness activates us, worries us, makes us react. To fill is to “occupy the capacity” (DIEC2), it is to create meaning. Like the medieval cartographers who were unaware of the ends of the world, the void of knowledge invites us to create monsters, to think from the absurd, to place a new thing in a space where there is nothing. The gaps in language and the limits of knowledge are a space for creation.

 

Bestiari is a research project of a creative method in which, as the members of the OuLiPo did, the logics and structures of a language have been used to work with a material that is not their own. The poem The Toad by Josep Carner, found in an anthology of poems called Bestiaris (1990) curated by Llorenç Soldevila, has been used as a guideline to act on sound, light and glass, and thus formalize an artistic and audiovisual installation.

 

The creation of this creature makes evident the limitations of our languages and allows us to expand their possibilities, forcing language to leave its usual way of working to open us up to new interpretations and representations of reality.

 

Memòria del projecte

Download bestiari_mariacosta.pdf

Video del projecte