Disseny Gràfic | Tribunal 13 - Experimental Humà-Natura

Pedres Suspensives Marc Vidal i Bosch

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

David Ortiz

Abstract català:

Si mai tens calor i ets enmig de la muntanya, pots provar d’agafar una pedra i col·locar-te-la al clatell. Notaràs com la sang que corre pel coll es refreda i viatja per les venes a més velocitat. Serà una sensació molt agradable. Això he fet jo sempre que m’he trobat en aquesta situació. Des de fa ja més de deu anys he començat a connectar amb les pedres d’una manera conscient i especial.

Durant deu setmanes he conviscut amb deu pedres diferents. Les pedres eren mortes perquè estaven separades de la seva roca. Segons els balears quan una pedra es desprèn de la seva roca d’origen, mor. Es trenca el lligam que l’arrelava a la terra i deixa de rebre l’energia subterrània. Desvinculada del seu orígen, la pedra queda disponible per a ocupar altres llocs i arrelar de nou. La convivència diària amb cada pedra ha fet que esdevinguin episodis força captivadors i alhora insignificants, com per exemple seure-hi a sobre, confondre-la amb un altre objecte, no poder dormir amb ella perquè incomodava sota del coixí i un llarg nombre de moments especials.

La vivència amb elles s’ha traduït de forma objectual, com a escultures, i literària, en forma de petits escrits o poemes. També he documentat el temps compartit amb cadascuna d’elles amb una fotografia representativa. Tot això, per tornar a valorar la pedra morta, vincular-m’hi, desenvolupar una sensibilitat cap a la connexió humà-pedra.

Pedres Suspensives i recursos no tocats, qualitats intrínseques i ressonàncies associatives, escultures, poemes, contes, suports, i roques de l’època d’Hèrcules.

Abstract espanyol:

Si nunca tienes calor y estas en medio de la montaña, puedes probar de coger una piedra y colocártela en la nuca. Notarás como la sangre que corre por el cuello se enfría y viaja por las venas a más velocidad. Será una sensación muy agradable. Esto he hecho yo siempre que me he encontrado en esta situación. Desde hace ya más de diez años he empezado a conectar con las piedras de una manera consciente y especial.

Durante diez semanas he convivido con diez piedras diferentes. Las piedras eran muertas porque estaban separadas de su roca. Según los baleares cuando una piedra se desprende de su roca de origen, muere. Se rompe el vínculo que la arraigaba en la tierra y deja de recibir la energía subterránea. Desvinculada de su origen, la piedra queda disponible para ocupar otros lugares y arraigar de nuevo. La convivencia diaria con cada piedra ha hecho que acontezcan episodios bastante cautivadores y a la vez insignificantes, como por ejemplo sentarme encima, confundirla con otro objeto, no poder dormir con ella porque incomodaba debajo de la almohada y un largo número de momentos especiales.

La vivencia con ellas se ha traducido de forma objetual, como esculturas, y literaria, en forma de pequeños escritos o poemas. También he documentado el tiempo compartido con cada una de ellas con una fotografía representativa. Todo esto, para volver a valorar la piedra muerta, vincularme, desarrollar una sensibilidad hacia la conexión humano-piedra.

Pedres Suspensives y recursos no tocados, calidades intrínsecas y resonancias asociativas, esculturas, poemas, cuentos, apoyos, y rocas de la época de Hércules.

Abstract anglés:

If you ever feel hot and you are in the middle of the mountain, you can try to take a stone and place it on your neck. You will notice how the blood that runs through the neck is refreshed and travels through the veins at a faster speed. It will be a very pleasant sensation. This is what I have always done when I have been in this situation. Since more than five years ago I have started to connect with the stones in a conscious and special way.

During ten weeks I have met ten different stones. The stones were dead because they were separated from their rock. According to the Balearic people, when a stone is detached from its rock of origin, it dies. It breaks the bond that anchors it to the earth and stops receiving underground energy. Detached from its origin, the stone is available to occupy other places and to grow new attachments. The daily coexistence with each stone has led to some very captivating and at the same time insignificant episodes, such as, for example, lying on the top of one of them, confusing another with a different, not being able to sleep with a third one because it was uncomfortable under the pillow and a long list of special moments.

The experience with them has been translated both objectually, as sculptures, and in a literary way, in the form of short writings or poems. I have also documented the time shared with each one of them with a representative photograph. All this, in order to revalue the dead stone, to link myself to it, to develop a sensibility towards the human-stone connection.

Pedres Suspensives and untouched resources, intrinsic qualities and associative resonances, sculptures, poems, stories, supports, and rocks from the time of Hercules.