Disseny Gràfic | Tribunal 12 - Instal·lacions

No-personas Judith Guinovart Pons

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

Roc Abalat

Abstract català:

No-personas és un projecte especulatiu que investiga la representació de la identitat a través d’un cos mediat per les interfícies digitals. Així mateix, s’analitzen els condicionants socials i polítics de la societat a la xarxa. Des de les projeccions del nostre dia a dia a les pantalles, passant per les ficcions que ens construeixen d’una altra manera, i acabant amb els protocols “invisibles” que determinen i afecten les nostres relacions en línia i fora d’ella, construint el valor de la xarxa. D’aquesta manera, lluny d’assumir la idea de l’espai virtual com un lloc democràtic, aquest text estudia les formes de control implícites a internet i com aquestes acaben configurant una simulació de llibertat. Aquest espai de simulació funciona com les galeries dels grans centres comercials: és un aparador on el nostre cos pretén fascinar mirades, convocar-les; mentre les mateixes xarxes socials posen els nostres ulls a jugar. Per tal de definir la complexitat d’aquestes dinàmiques de seducció i control, es formula una connexió personal entre les xarxes socials i els «no-llocs» (espais de trànsit on l’ésser roman anònim). Aquesta idea de transbord podria extrapolar-se a les seqüències de Instagram Stories, on en qüestió de segons poden observar-se a nombroses persones. Aquest nexe qüestiona quina classe d’espai físic serien les xarxes socials, les que suposadament habitem de forma gratuïta, però on existeix una moneda de canvi: la nostra intimitat.

Abstract espanyol:

No-personas es un proyecto especulativo que investiga la representación de la identidad a través de un cuerpo mediado por las interfaces digitales. Asimismo, se analizan los condicionantes sociales y políticos de la sociedad en red. Desde las proyecciones de nuestro día a día en las pantallas, pasando por las ficciones que nos construyen de otra manera, y terminando con los protocolos “invisibles” que determinan y afectan nuestras relaciones en línea y fuera de ella, construyendo el valor de la red. De este modo, lejos de asumir la idea del espacio virtual como un lugar democrático, este texto estudia las formas de control implícitas en internet y cómo éstas acaban configurando una simulación de libertad. Este espacio de simulación funciona como las galerías de los grandes centros comerciales: es un escaparate donde nuestro cuerpo pretende fascinar miradas, convocarlas; mientras las mismas redes sociales ponen nuestros ojos a jugar. Con el fin de definir la complejidad de estas dinámicas de seducción y control, se formula una conexión personal entre las redes sociales y los «no-lugares» (espacios de tránsito donde el ser permanece anónimo). Esta idea de transbordo podría extrapolarse a las secuencias de Instagram stories, donde en cuestión de segundos puede observarse a numerosas personas. Este nexo cuestiona qué clase de espacio físico serían las redes sociales, aquellas que supuestamente habitamos de forma gratuita, pero donde existe una moneda de cambio: nuestra intimidad.

Abstract anglés:

No-personas is a speculative project that investigates the representation of identity through a body mediated by digital interfaces. Likewise, the social and political conditioning factors of the networked society are analyzed too. This is carried out from the projections of our day to day on the screens, through the fictions that build us in another way, and to end with the â€œinvisibleâ€ protocols that determine and affect our relationships both online and offline, building the value of the network. In this way, far from assuming the idea of virtual space as a democratic place, this text studies the implicit forms of control on the internet and how they end up configuring a simulation of freedom. This simulation space works like the galleries of large shopping centers; it is a showcase where our body tries to fascinate looks, to summon them; while the same social networks put our eyes to play. A personal connection is formulated between social networks andÂ Â«non-placesÂ»Â (spaces of transit where the being remains anonymous) in order to define the complexity of these dynamics of seduction and control. This idea of transfer could be extrapolated to the sequences ofÂ Instagram stories, where in a matter of seconds many people can be observed. This nexus questions what kind of physical space social networks are, those that we supposedly use for free, but where we are the bargaining chip, that is, our privacy.