Apego

Apego Judit Agüera

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

Marina Salazar

Abstract català:

Mentre sentim i patim l’absència d’abraçades y petons d’amics i familiars a conseqüència dels confinaments i restriccions per de la recent pandèmia global de COVID-19; les nostres coses segueixen aquí, una companyia inamovible a qualsevol llei o preocupació.

Sentir estima o afecció per un o diversos objectes és una resposta gairebé biològica a la necessitat o mancances en el pla emocional. Aquests “objectes d’afecció” substitueixen per consolar aquelles necessitats que van molt més enllà d’alguna cosa pulsional; són una font de seguretat, un suport, un símbol i fins i tot, una prolongació d’un mateix, com una pròtesi.

Amb l’objectiu de mostrar el significat, la influència i la importància d’aquests objectes d’afecció en cada individu, s’ha investigat i analitzat el concepte i idea de “l’afecció a objectes” des de la mirada de la història, la ciència i el disseny; i així entendre què són, quina necessitat cobreixen aquests objectes i si és possible, traduir i aplicar la reflexió extreta de la investigació en un objecte de disseny.

Per crear un impacte a nivell personal i complir amb els nostres objectius, aquest projecte compta amb la participació de dotze persones de diferents edats i gèneres que expressen la seva relació i el vincle d’aferrament amb els seus objectes. Aquestes persones s’han convertit en part de l’procés i en resultat d’ell; a l’descriure la relació amb els objectes, ells mateixos es van adonar de la influència i la importància d’aquests, complint amb part dels objectius.

Aquest projecte també compta amb experimentació material en la creació de pròtesi de làtex a partir dels objectes prestats pels dotze participants que posteriorment van ser adherides i maquillades cadascuna en el cos del seu propietari.

El resultat d’aquest projecte és una reflexió materialitzada i fotografiada, plasmada en una publicació física en format fotollibre de el concepte de “objecte d’afecció”.

Abstract espanyol:

Mientras sentimos y sufrimos la ausencia de abrazos, besos y roces de amigos y familiares a consecuencia de los confinamientos y restricciones por de la reciente pandemia global de COVID-19; nuestras cosas siguen ahí, una compañía inamovible a cualquier ley o preocupación. 

Sentir cariño o apego por uno o varios objetos es una respuesta casi biológica a la necesidad o carencias en el plano emocional. Estos “objetos de apego” sustituyen para consolar aquellas necesidades que van mucho más allá de algo pulsional; son una fuente de seguridad, un apoyo, un símbolo e incluso, una prolongación de uno mismo, como una prótesis. 

Con el objetivo de mostrar el significado, la influencia y la importancia de estos objetos de apego en cada individuo, se ha investigado y analizado el concepto e idea de “el apego a objetos” desde la mirada de la historia, la ciencia y el diseño y así entender qué son, qué necesidad cubren dichos objetos y si es posible, traducir y aplicar la reflexión extraída de la investigación en un objeto de diseño.

Para crear un impacto a nivel personal y cumplir con nuestros objetivos, este proyecto cuenta con la participación de doce personas de diferentes edades y géneros que expresan su relación y el vínculo de apego con sus objetos. Estas personas se han convertido en parte del proceso y en resultado de él; al describir la relación con sus objetos, ellos mismos se dieron cuenta de la influencia y la importancia de estos, cumpliendo con parte de los objetivos.

Este proyecto también cuenta con experimentación material en la creación de prótesis de látex a partir de los objetos prestados por los doce participantes que posteriormente fueron adheridas y maquilladas cada una en el cuerpo de su propietario. 

El resultado de este proyecto es una reflexión materializada y fotografiada, plasmada en una publicación física en formato fotolibro del concepto de “objeto de apego”.

 

Abstract anglés:

As we feel and suffer the absence of hugs, kisses and rubbings from friends and family as a result of the confinements and restrictions of the recent global COVID-19 pandemic; our things are still there, a company immovable to any law or concern.

Feeling affection or attachment to one or more objects is an almost biological answer to emotional needs or deficiencies. These “attachment objects” replace to comfort those needs that go far beyond something throbbing; they are a source of safety, a support, a symbol and even an extension of oneself, such as a prosthesis.

In order to show the meaning, influence and importance of these attachment objects in each individual, the concept and idea of “object attachment” has been researched and analyzed from the eye of history, science and design and so understand what they are, what need these objects cover and, if possible, translate and apply the reflection extracted from the research into a design object.

To create an impact on a personal level and meet our goals, this project has the participation of twelve people of different ages and genres who express their relationship and the bond with their objects. These people have become part and result of the process; by describing the relationship with their objects, they themselves realized the influence and importance of them, fulfilling part of the objectives.

This project also has material experimentation in the creation of latex prostheses from the objects borrowed by the twelve participants who were subsequently attached and made up each on the body of their owner.

The result of this project is a materialized and photographed reflection, transformed in a physical publication in photobook format of the concept of “object of attachment”.

 

Peces incloses:

Objectes varis

Memòria del projecte (PDF. max 60MB)

Download aguera_judit_apego_memoria_op.pdf

Informació complementaria del projecte

“Desconocida figura que ni él ni ella es.

El destino no le otorgó vida, es un alma que vive ligada a otro ser.

Una patraña o algo inventado es para aquellos que no saben ver,

la pieza del puzzle escondida tras aquel objeto que desean mantener.”

Informació complementaria del projecte

“Desconocida figura que ni él ni ella es.

El destino no le otorgó vida, es un alma que vive ligada a otro ser.

Una patraña o algo inventado es para aquellos que no saben ver,

la pieza del puzzle escondida tras aquel objeto que desean mantener.”

Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego Apego