Dislyx Laura Pina Lusilla

Abstract català:

Dislyx és un projecte tant de recerca com pràctic, on s'informa i es comprova a través d'experiències i informes de persones externes de com la dislèxia pot afectar l'autoestima d'una persona durant la seva etapa escolar donant com a resultat arribar a tenir fracàs escolar i abandonament . Aquesta recerca va sorgir per les vivències que he tingut al llarg de la meva etapa escolar abans i després que em detectessin dislèxia.

Veient aquesta necessitat de trobar una eina pràctica i fàcil d'accedir, on s'ha de tenir en compte dos factors de la societat, d'una banda poder ajudar a persones tant amb aquest trastorn com als seus familiars i als professors i mestres; i d'altra banda poder crear una certa empatia en el humans que no tracten directament amb ella. Per això, en el meu projecte s'ha centrat en agrupar aquests dos grups en un mateix, creant així una pàgina web, que d'una banda recreï una mena de joc roleplay, on la persona experimenta algunes causes que pateixen les persones amb aquest trastorn, per poder sentir el que estàs veuen la llengua i els números i les dificultats que pateixen; i d'altra banda, una eina on un grup d'individus pugui trobar consells o / i vivències d'altres individus per així donar-los referents per al seu dia a dia. A més, això és un treball col·lectiu on l'usuari pot formar part d'aquesta xarxa d'ajuda col·lectiva.

És un treball social on el col·lectiu ajuda al propi col·lectiu a través de poder visibilitzar un trastorn comú en les nostres aules i així poder normalitzar i crear un ambient on tant els dislèxics com els que no són puguin conviure en harmonia sense estar estereotipats.

Abstract espanyol:

Dislyx es un proyecto tanto de investigación como práctico, donde se informa y se comprueba a base de experiencias e informes de personas externas de como la dislexia puede afectar a la autoestima  de una persona durante su etapa escolar dando como resultado llegar a tener fracaso escolar y abandono. Esta búsqueda surgió  por las vivencias que he tenido a lo largo de mi etapa escolar antes y después de que me detectaran dislexia. 

Viendo esta necesidad de encontrar una herramienta práctica y fácil de acceder, donde se debe de tener en cuenta dos factores de la sociedad, por una parte poder ayudar a personas tanto con este trastorno como a sus familiares y a los profesores y maestros; y por otra parte poder crear una cierta empatía en los humanos que no tratan directamente con ella. Por ello, en mi proyecto se ha centrado en agrupar estos dos grupos en uno mismo, creando así una página web, que por un lado recree una especie de juego roleplay, donde la persona experimenta algunas causas que padecen las personas con este trastorno, para poder sentir lo que estás ven la lengua y los números y las dificultades que padecen; y por otro lado, una herramienta donde un grupo de individuos pueda encontrar consejos o/y vivencias de otros individuos para así darles referentes para su día a día. Además, esto es un trabajo colectivo donde el usuario puede formar parte de esta red de ayuda colectiva.

Es un trabajo social donde el colectivo ayuda al propio colectivo a través de poder visibilizar un trastorno común en nuestras aulas y así poder normalizar y crear un ambiente donde tanto los disléxicos como los que no son puedan convivir en armonía sin estar estereotipados. 

Abstract anglés:

Dislyx is both a research and a practical project, which is reported and verified based on experiences and reports from outsiders of how dyslexia can affect a person's self-esteem during their school stage, resulting in school failure and decline in the student’s quality of learning. This search arose from the experiences I have had throughout my school years before and after dyslexia was detected.

Seeing this need to find a practical and easy-to-access tool, where two factors of society must be taken into account: on the one hand, being able to help people with this disorder as well as their families and teachers; and on the other hand, being able to create a certain feeling of empathy in humans who do not deal directly with this disability. And for all these reasons, my project has focused on grouping these two parties into oneself, thus creating a web site that, not only would allow users to recreate a game, but it would also be an educative tool where the person would experience what is like to be a person with this disability: in order to perceive the reality of a dyslexic person, they would see the linguistic and the numeric difficulties they suffer; it can also be used as a referential tool where a group of individuals can find advice and experiences of other individuals in order to give them first-hand references for their day to day. Moreover, this is also a collective device where the user can be part of this network in order to help other possible patients.

It is a social work where the group helps the group itself by making a common disorder visible in our classrooms and thus being able to normalize and create an environment where both dyslexics and those who are not can live in harmony without being stereotyped and feeling misjudged.

https://issuu.com/callllmel/docs/memoria