Rest.art

Rest.art Javier Pueyo Mir

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Juny 2018

Tutor

Josep M Marimon

Panell avaluador:

TRIBUNAL 11 : Josian Llorente / Victor Barberan / Mireia Feliu

Abstract anglés

An important part of the day is devoted to computing devices (mobile, portable, tablets ...). In 2003 there were 3 exabytes (1 exabyte = 106 terabytes) of information. In 2011 it reached 600 exabytes. Many times information is saved and this is not going to be used again, this is infoxication. The hyperconnectivity and ease of accessing an overwhelming amount of information causes us to be very aware of it, even when we are resting we are watching a video, a news story. Some time ago a cultural movement called slow life emerged. Its purpose is to improve the quality of life, mainly by this overexposure. This movement faces problems such as living for work and increased stress in urbanized areas, which is neither good for health, nor for performance. This project is also based on some aspects of Zen meditation, one of the essential aspects of meditation is to find a moment of inner peace, its goal is to unleash our mind. If each one dedicates a time to himself, he will feel more clear, this is the objective that is proposed in the project. It is proposed a space where users can rest in it because of this misuse of technology. The relaxation that is proposed is not only done through isolation, it is also an artistic installation where the environment helps you get into it. This atmosphere is achieved through the audiovisual. The space is a bubble of inflatable plastic, the characteristics of this allow to project on it. On the other hand, both the sound and the audio are responsive to the user. The viewer through simple interactions can choose the visual content with which to relax. This isolation goes further and becomes a journey from one place to another, an exterior of the excesses towards an interior, where the technologies are dosed and adapted to the user. This project is an example that technology is not a problem, but the way in which they are used. The message of this project is to bring this practice of consumption appropriate to our day to day. Create our personal bubble Where we can enjoy moments of mental tranquility and learn to enjoy those pauses in our lives.

Abstract català

Una part important del dia es dedica als dispositius informàtics (mòbils, portàtils, tauletes...). En 2003 hi havia 3 exabytes (1 exabyte = 106 terabytes) d’informació i en 2011 va arribar als 600 exabytes. Moltes vegades es guarda informació que no es torna a utilitzar, això és infoxicació. La hiperconectivitat i facilitat per accedir a una aclaparant quantitat d’informació provoca dependència sobre ella, fins i tot quan es descansa es veu un vídeo o una notícia. Fa un temps va sorgir un moviment cultural anomenat slowlife el propòsit del qual és millorar la qualitat de vida, principalment per aquesta sobreexposició. Aquest moviment treballa sobre la base de problemes com estar vivint per treballar i l’augment considerable de l’estrès en zones urbanitzades, la qual cosa ni és bo per a la salut, ni per al rendiment. Aquest projecte també està basat en alguns aspectes de la meditació zen, un dels aspectes essencials de la meditació és trobar un moment de pau interior per buidar la nostra ment. Dedicant un temps per a nosaltres mateixos ens sentirem més buidats, est és l’objectiu que es proposa en el projecte. Davant aquest mal ús de la tecnologia es proposa un espai on els usuaris puguin descansar en ell. La relaxació que es proposa no únicament es realitza a través de l’aïllament, a més és una instal·lació artística on l’ambient ajuda a endinsar-te en aquesta. Aquesta atmosfera s’aconsegueix mitjançant l’audiovisual. L’espai es tracta d’una bombolla de plàstic inflable, les característiques d’aquesta permeten projectar sobre ella. D’altra banda, tant el so, com l’àudio són responsius a l’usuari. L’espectador mitjançant senzilles interaccions pot triar el contingut visual amb el qual relaxar-se. Aquest aïllament va més enllà i es converteix en un viatge d’un lloc a un altre, un exterior dels excessos a un interior on les tecnologies estan dosades i s’adapten a l’usuari. Aquest projecte és un exemple que la tecnologia no és un problema, sinó la manera en què s’utilitzen. El missatge d’aquest projecte és portar aquesta pràctica de consum adequat al nostre dia a dia. Crear la nostra bombolla personal. On puguem fruir de moments de tranquil·litat mental i aprendre a gaudir d’aquestes pauses en les nostres vides.

Abstract español

Una parte importante del día se dedica a los dispositivos informáticos (móviles, portátiles, tablets…). En 2003 había 3 exabytes (1 exabyte = 106 terabytes) de información y en 2011 llegó a los 600 exabytes. Muchas veces se guarda información que no se va a volver a utilizar, esto es infoxicación. La hyperconectividad y facilidad para acceder a una abrumadora cantidad de información provoca que uno tenga que estar muy pendientes de ella, incluso cuando se descansa se ve un vídeo o una noticia. Hace un tiempo surgió un movimiento cultural llamado slow life cuyo propósito es mejorar la calidad de vida, principalmente por esta sobrexposición. Este movimiento trabaja en base a problemas como el estar viviendo para trabajar y el aumento considerable del estrés en zonas urbanizadas, lo cual ni es bueno para la salud, ni para el rendimiento. Este proyecto también está basado en algunos aspectos de la meditación zen, uno de los aspectos esenciales de la meditación es encontrar un momento de paz interior para despejar nuestra mente. Dedicando un tiempo para nosotros mismos nos sentiremos más despejados, este es el objetivo que se propone en el proyecto. Ante este mal uso de la tecnología se propone un espacio donde los usuarios puedan descansar en ella. La relajación que se propone no únicamente se realiza a través del aislamiento, además es una instalación artística donde el ambiente ayuda a adentrarte en esta. Esta atmósfera se consigue mediante el audiovisual. El espacio se trata de una burbuja de plástico hinchable, las características de ésta permiten proyectar sobre esta. Por otro lado, tanto el sonido, como el audio son responsivos al usuario. El espectador mediante sencillas interacciones puede elegir el contenido visual con el cual relajarse. Este aislamiento va más allá y se convierte en un viaje de un lugar a otro, un exterior de los excesos a un interior donde las tecnologías están dosificadas y se adaptan al usuario. Este proyecto es un ejemplo de que la tecnología no es un problema, sino la manera en que se utilizan. El mensaje de este proyecto es llevar esta práctica de consumo adecuado a nuestro día a día. Crear nuestra burbuja personal. Donde podamos disfrutar de momentos de tranquilidad mental y aprender a disfrutar de esas pausas en nuestras vidas.