/
L’assignatura situa la pràctica del dibuix des de la tradició als llenguatges contemporanis, indagant en tècniques, referents i procediments.
Es busca establir un espai d’exploració on el dibuix es comprèn com un mitjà fonamental en la de creació, comunicació, registre i expressió.
Assolir des de la seva praxis els coneixements bàsics del llenguatge del dibuix entès com un llenguatge que opera en una multiplicitat d’usos i construccions estratègiques amplies. Entendre els aspectes tècnics del dibuix en una doble significació: com l’aplicació i experimentació en els seus procediments específics de materialització, però també entendre les operacions que posa en joc el gest del dibuix, i que tenen a veure amb el cos, certes friccions materials i temporals com també les potencialitats transformadores d’aquestes operacions imaginants. Incidir en el dibuix com una forma d’estudi, un assaig sempre en construcció i d’aprenentatge continuo.
Situar el llenguatge del dibuix com un gest performatiu que construeix i modifica la nostra relació amb el món. Percebre l’acte de dibuixar com una acció reiterada en el temps que ens connecta inevitablement amb tots el gestos de dibuix que ens precedeixen i que configuren el seu sentit. Compartir formes de fer i metodologies en els seus diferents usos.
Estructura de l’assignatura:
Aquest mòdul de dibuix s’estructura en tres eixos que pretenen assolir i experimentar, des d’unes experiències pràctiques i teòriques, les potencialitats constructives del llenguatge del dibuix, a partir de tres vies epistemològiques que l’acte de dibuixar posa en joc com son: La realització d’una imatge a través d’un filtre corporal, una permanent forma d’estudi i un desig de transformació, totes elles vinculades també amb els seus aspectes tècnics i materials, a partir d’exercicis pràctics que permeti desplegar maneres de fer i estratègies en el seu ús, desdibuixant també les categories preestablertes d’aquesta pràctica. Les sessions de treball s’estructuraran a partir d’un marc conceptual en el seu plantejament lligat a una pràctica, i finalment un retorn en l’anàlisi d’ allò realitzat. El curs mantindrà un constant diàleg amb contextos històrics precedents que ens obrin també a experiències heterogènies des d’on operar.
Sessió d’introducció – Presentació i línies generals del curs. Construcció d’un imaginari col·lectiu sobre la idea de dibuix. Ens mirem. Primera acció de dibuix a l’aula.
Bloc 1 – Les lleis del dibuix. Cos, fricció, matèria, espai i temps
Des de quines especificitats particulars opera el dibuix en la formació d’una imatge? Desenvolupar exercicis pràctics de dibuix que ens permetin pensar allò que posa en joc l’acte de dibuixar. Vincular el dibuix amb un gest, una acció corporal que possibilita una fricció entre superfície i matèria, pensar amb les diverses temporalitats del dibuix i la possibilitat de construcció d’un lloc des d’on situar-se i construir-se.
Enunciat # 1: Les lleis del dibuix
Bloc 2 – El dibuix com a forma d’estudi. La imatge intermitent
Abordar certes pràctiques del dibuix com a forma d’estudi i observació continuo . De l’objecte al subjecte. Accions de dibuix del natural incidint no tant en la representació dels objectes sensibles sinó en l’interès que suscita un subjecte que mira. Desenvolupar exercicis i accions que ens permetin entendre aquestes construccions subjectives. Dialogarem amb marcs teòrics i contextos preexistents contemporanis com a referència. Resoldrem els projectes plantejats a partir d’estratègies metodològiques i tècniques específiques.
Enunciat # 2: La imatge intermitent
Bloc 3 – La performativitat del dibuix. Fragilitzar lo real
Entendre el dibuix com un gest performatiu en la doble accepció del terme, com una acció que té lloc en unes circumstàncies particulars, però també com aquella operació de desig que modifica la realitat que designa. El desig de veure i mostrar és inseparable del de conèixer i crear.
Treballarem projectes específics que modifiquin la nostra relació amb l’entorn incidint en aquests aspectes performatius a partir de les potències imaginants i transformadores de les imatges a l’hora de construir operacions significants.
Enunciat # 3: La performativitat del dibuix
Enunciado 1 30%
Enunciado 2 30%
Enunciado 3 40%
Presentacions temàtiques i de referents
Experimentació material
Realització d’activitats i exercicis pràctics
Treball de camp
Presentacions orals i/o audiovisuals
Revisions i seguiments individuals
Revisions i seguiments col·lectius
Berger, John. (2008). Sobre el dibujo. Barcelona: Gustavo Gili.
Berger, John.(1997). Algunos pasos hacia una pequeña teoría de lo visible. Madrid. Árdora Ediciones.
Gombrich, E.H. (1998). Arte e ilusión. Madrid. Editorial Debate.
Kentridge, William. (2018). Seis lecciones de dibujo. Buenos Aires. El Hilo de Ariadna.
Hockney, David ( 2001). El conocimiento secreto. Barcelona. Destino.
Gómez Molina, Juan José.(1995) Las lecciones del dibujo. Madrid. Ed Cátedra.
González García, Ángel. (2007). Pintar sin tener ni idea y otros ensayos sobre arte. Madrid. Lampreave y Millán.
Feldman, Morton. (2017) Pensamientos Verticales. Buenos Aires. Caja Negra.
Didi-Huberman, Georges (2010) Atlas ¿Cómo llevar el mundo a cuestas?. Madrid. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Agamben, Giorgio (2008) . Qué vol dir ser contemporani?. Barcelona. Arcàdia
Soto Calderón, Andrea. (2020). La Performatividad de las imágenes. Santiago de Chile. Ed Metales Pesados.
Rancière, Jacques. El trabajo de las imágenes: Conversaciones con Andrea Soto Calderón: (2022) Madrid. Pensamiento Atiempo.
Mitchell, W.T.J. (2009). Teoría de la imagen. Ensayos sobre la representación visual y verbal. Madrid. Ed . Akal.
Comunica a todo tipo de audiencias (especializadas o no) de manera clara y precisa conocimientos, metodología, ideas, problemas y soluciones. (CB4)
Resuelve problemas y situaciones propias del desempeño profesional con actitudes emprendedoras e innovadoras. (CT2)
Representa con corrección formas y proporciones en soporte bidimensional. (CE5)
Comunica correctamente con el lenguaje propio de los contextos de las prácticas artísticas para articular cualidades intrínsecas y resonancias asociativas en trabajos de dibujo. (CE8)
Analiza estructuras de significación culturalmente consolidadas y las referencia creativamente en su propio trabajo. (CE9)