Pensament contemporani i pràctiques artístiques

Bloc 1. La crítica al patriarcat i els estudis de gènere més enllà de la identitat 

El patriarcat, com un sistema hieràtic que fomenta les relacions de poder i reprodueix mecanismes assentats en la competitivitat, l’opressió, el capacitisme, el racisme i la violència de gènere, s’ha vist qüestionat al llarg de les últimes dècades per les diverses lluites estètiques i polítiques que han erigit les artistes, activistes, escriptores i pensadores que afronten els principals debats que travessen avui els feminismes. Aquest primer bloc està dedicat als discursos postidentitaris i les dissidències de gènere, en especial a  les veus compromeses amb el valor de la pluralitat des d’una perspectiva crítica que desafia els discursos centrats en qui som per indagar en projectes artístics que promouen una defensa del feminisme en aliança amb altres moviments i lluites socials.

Enunciat 1: LABIAR EL DESIERTO

La poètica del glossari i la documentació de fonts per a la bibliodiversitat

Treball orientat a les primeres fases d’elaboració conceptual. D’una banda, la declinació de conceptes de la contemporaneïtat des d’un ventall el més ampli possible de dimensions o variables d’observació i anàlisi (relacions de poder, econòmica, sociològica, psicològica, emocional, material, tecnològica, científica, etimològica, filosòfica, epistemològica, lingüística i poètica, geogràfica, astral, climàtica, mediambiental, històrica i transhistòrica –des dels 1970, 1980, 1990, 2000, etc. fins a l’actualitat). I, de l’altra, s’incidirà en la creació d’un arxiu de referents teòrics i pràctics per a la bibliodiversitat. És a dir que s’elaborarà un arxiu de pràctiques artístiques i fonts bibliogràfiques dedicades al pensament circumdant als motius d’interès personal, amb la intenció de raonar quines són les veus i materials que ens acompanyen en qualsevol procés de documentació i/o creació artística.

Bloc 2. La persistència del colonialisme (altres històries de l’art) 

Amb tota probabilitat, si es fes una enquesta d’opinió sobre el colonialisme, la majoria de la gent diria que aquest fenomen és cosa del passat i que avui dia els casos de superioritat colonial són insignificants. Això es deu a la creença generalitzada que el colonialisme, en la seva versió de finals del segle XIX, està en gran manera obsolet. És indiscutible que el Regne Unit, França, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia i Espanya van implementar de maneres diferents i en el seu propi espai, el reconeixement de la independència a les seves colònies després de la Segona Guerra Mundial. Però, en molts casos, aquestes commemoracions d’independència van ser substituïdes per altres relacions, tot prolongant situacions de control i sotmetiment en un fenomen conegut com a neocolonialisme. Aquest bloc temàtic ofereix assajos visuals, articles, projectes artístics i entrevistes que donen una mirada àmplia i crítica a aquest fenomen, buscant articular-lo a través de temes paral·lels, tangencials o centrals al colonialisme com el postcolonialisme, la decolonialitat, la memòria i el sud global.

Enunciat 2: INTERSECCIONAL TOTAL

Preguntes, genealogies i diagrames del pensament

Paral·lelament als continguts del bloc 2 de l’assignatura i la transferència a l’aula de diverses perspectives crítiques de la teoria interseccional, es formulen algunes preguntes de recerca i entorn dels problemes del pensament contemporani detectats al llarg del procés de conceptualització del treball 1. Aquestes preguntes o disparadors inicials són la base de treball per a  l’elaboració d’un diagrama del pensament que recull les principals idees i arguments detectats al llarg de la fase de documentació. Els diagrames del pensament són eines gràfiques per a organitzar i representar el coneixement, i que tenen com a objectiu la plasmació de la interrelació de les idees o conceptes que es té sobre un tema. Per a que els vincles i les relacions entre nodes d’informació siguin assertius cal investigar sobre referents formals i conceptuals en l’elaboració de diagrames del pensament, en l’àmbit del disseny de la comunicació i les pràctiques artístiques, però també  caldria aturar-se en la mateixa especulació de sistemes formals que puguin acompanyar de la millor manera l’organització genealògica de la informació de la qual disposem.

Bloc 3. La crisi del pensament racional: ficció especulativa i alienitat

Vivim en una època dominada per l’estranyesa i la superació del pensament crític. En aquest àmbit de coneixement que anomenarem postracionalitat, l’assignatura versa sobre els conceptes d’utopia, ucronia, distopia i anti-intel·lectualitat: la càbala, l’alquímia, el pensament màgic, la metafísica i la ficció científica com una meta-història en la qual els agents implicats manipulen la realitat. A través del treball de diverses artistes, autores i curadores d’art es proposa una reflexió crítica entorn de la noció transdisciplinària entre ciència, tecnologia, filosofia i art. L’objectiu d’aquest bloc temàtic consisteix en indagar formats d’intercanvi i producció de coneixement que escapen a la raó moderna i que imbriquen agencialitats més enllà del que és pròpiament humà.

Des d’aquesta perspectiva, treballarem metodologies pròpies de la ficció i la  teoria-ficció, les quals apliquen el marc epistemològic del qual traduït al català en diríem alguna cosa així com “teoria de mons possibles” –i que en anglès es coneix com a “possible world theory”. De fet, la teoria-ficció estudia les relacions entre el món textual i el món del fora de text per poder explorar els límits de la imaginació plàstica y les seves vicissituds materials. Tanmateix, ens permet experimentar amb el teixit de relacions entre els sistemes de pensament abstracte i les materialitats que ens conformen i travessen. És a dir que la teoria-ficció, com a mètode de recerca i producció de coneixement, ofereix la possibilitat de suspendre l’ordre de les relacions establertes, la complexitat dels seus sistemes lingüístics i les jerarquies de sentit que se’n desprenen des d’una dimensió prospectiva pròpia de les pràctiques artístiques. En conseqüència, entenem que la teoria-ficció i les pràctiques especulatives materials tenen la capacitat de desestabilitzar un cert ordre social i configurar alternatives ètiques i polítiques més enllà dels mites i ficcions que en l’actualitat cohesionen la realitat simbòlica.

Enunciat 3: ALGUNOS TEXTOS

Relatoria curatorial i comunicació gràfica d’una exposició

Pràctica de ficció especulativa en la qual crearem el marc  conceptual d’una exposició-ficció i en materialitzarem la seva estratègia de comunicació mitjançant el disseny de diverses aplicacions gràfiques i narratives. Aquest projecte curatorial basat en la ficció pot ser de format lliure: una exposició (col·lectiva o individual), un podcast, una col·lecció editorial, sèrie de fanzines, cicle de performances, conferències, programa d’estudis, festes, excursions, intercanvis, celebracions, lectures, projeccions, tallers, etc. Ara bé, tot i que el format del projecte-ficció sigui totalment lliure, i malgrat que no es materialitzarà en el marc d’aquesta assignatura, el format haurà de ser coherent amb les línies discursives que es desprenen del seu marc conceptual, procurant que la forma i el contingut estiguin entrellaçats des de les seves respectives materialitats i textualitats, referents pràctics i teòrics, formats i suports, ubicacions i temporalitats, públics i comunitats, etc.).

Càpsules d’aprenentatge i dinàmiques a l’aula  

Els tres enunciats de treball s’acompanyen a l’aula mitjançant una sèrie de càpsules d’aprenentatge a l’aula dedicades a la transferència d’instruments i metodologies per al pensament contemporani: recursos per a la cerca de referents teòrics i pràctics de qualitat, concepte i conceptualització, com formular preguntes de recerca, la genealogia com a mètode crític del pensament, diagrames cognitius, text i textualitat, argumentació vs. fal·làcies argumentatives, models d’assaig, pensament curatorial, el model for-about-through.