Menu
/
La finalitat d’aquesta assignatura és que l’estudiant entengui que el rol del dissenyador contemporani es complex. És necessari que l’estudiant prengui consciència que la seva pràctica és transformadora i prengui consciència de la responsabilitat social, política, i mediambiental que té. Perquè els estudiants puguin copsar i aplicar els coneixements adquirits en altres assignatures hauran de resoldre diferents projectes.
Els reptes proposats estan enfocats per a poder ser abordats des dels diferents àmbits del disseny, proposant també la hibridació entre mètodes, tècniques, tecnologies, suports, etc.
Com assignatura del Departament de Projectes aquesta no és una assignatura teòrica. Els continguts apareixen teixits entre els diferents projectes que realitza l’estudiant. Per tant, a través de la pràctica l’estudiant va relacionant els continguts d’ altres assignatures per construir el seu projecte de disseny.
De manera generalitzada i no sempre cronològica, l’estudiant anirà apropant-se al món del disseny descobrint:
1. QUÈ ÉS DISSENY:
El rol del dissenyador a l’actualitat.
El dissenyador com a agent amb responsabilitat social, política, econòmica, cultural i medioambiental.
El dissenyador com a investigador.
Àmbits del disseny a l’actualitat.
Exemples de projectes interdisciplinars.
Coneixement del medi.
2. PROCESSOS
Fases del procés de projectació.
Investigació
Conceptualització
Anàlisi de referents i de la pròpia pràctica.
Processos de brainstorming.
Formalització
Tipus de processos de treball
Mètodes de comunicació, difusió i socialització d’idees.
En aquesta primera assisgnatura projectual els professors valoraran la qualitat i la quantitat de projectes presentada pels alumnes.
Entenent que un projecte de disseny ha de demostrar tant un procés d’analisi (reflexió) i de síntesi (creació), a l’estudiant se’l valorarà en aquests aspectes:
1) Ideació
2) Formalització
3) Comunicació
4) Recerca
5) Coherència
6) Risc
7) Autonomia
En el cas d'una situació d'emergència sanitària que impliqui un nou confinament, la docència es traslladarà a la virtualitat en la seva totalitat i s'adequarà la metodologia a aquest nou context. L’activitat formativa prioritària serà la de generar sinergies de treball qualitatiu a classe, aportant de manera sistemàtica referents externs de totes les disciplines del disseny.
1.-Exposició magistral professor
2.- Visualització de videos i conferències
4.- Simulacres, jocs, dinàmiques, role play, dramatitzacions
5.- Confecció esquemes, presentacions gràfiques, mapes conceptuals, pòsters
6.- Anàlisi i exposició de material gràfic, pictogràfic…
7.- Debats, col·loquis, converses o grups de discussió
8.- Confecció de vídeos i/o materials audiovisuals
9.Construcció/elaboració de materials o productes
10.- Exposicions orals i defenses de projectes
11.- Discussions i comentaris de documents (audiovisuals, escrits, orals…)
12.- Recerca d’informació bibliogràfica, investigació documental
13.- Correcció/revisió d’exercicis i seguiment
14.- Confecció de portafolis, memòries, projectes, diaris reflexius
15.- Realització d’activitats o exercicis d’aplicació
Bibliografia bàsica
Munari, B., 1981. ¿ Cómo nacen los objetos?, Barcelona: Editorial Gustavo Gili S.A.
Papanek, V., 2014. Diseñar para el mundo real, Barcelona: Pol·len Edicions.
Lidwell, W., Holden, K. & Butler, J., 2003. Universal Principles of Design, Gloucester: Rockport Publishers, Inc.
Bibliografia complementaria
Jardí, E. 2012. Pensar con imágenes. 1st ed. Barcelona: Gustavo Gili.
Leonard, N. & Ambrose, G., 2013. Bases del diseño gráfico, investigación en el diseño 1st ed., Barcelona: Parramón.
Lupton, E. 2011. Pensar con tipos. 1st ed. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.
Lupton, E.2012. Intuición, acción, creación. 1st ed. Barcelona: Gustavo Gili.
Müller-Brockmann, J.1982. Sistemas de retículas. 1st ed. Barcelona: Gili.
– Aplica correctament diferents processos projectuals de disseny.
– Sap documentar utilitzant múltiples mitjans tot el procés de recerca projectual.
– Sap argumentar les seves propostes de disseny en presentacions orals i visuals.
– Realitza una recerca de referents adequats a les diferents tipologies de projectes.
– Troba un enfocament propi sobre la problemàtica tractada des d’una perspectiva que reuneixi les característiques del dissenyador contemporani.
– Fa una producció formal experimental coherent amb el concepte i la recerca realitzada.
– Utilitza els recursos físics i virtuals propis del disseny.
– Analitza críticament i avalua la complexitat d’un projecte de disseny.
– És capaç de treballar en grup de manera efectiva.
– Utilitza un llenguatge respectuós amb la qüestió de gènere, tant en les produccions orals com escrites
– Mostra habilitats per a l’anàlisi des d’una perspectiva global i integral posant en relació elements socials, culturals, econòmics i de gènere segons correspongui.