SOCBAU - Plataforma de projectes TFG 

Unheimlich

Unheimlich Jordi Giménez Tur

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Juny 2018

Tutor

Raúl Goñi

Abstract anglés

.

Abstract català

És un present inestable, un temps i un espai que pareix trobar-se en una crisi perpetua (J.Self, 2017), un lloc que no s'ubica en l'aquí i ara. Això ve vinculat al dubte sistemàtic, un dubte presumiblement vingut per la contaminació intel·lectual per sobre-informació —podent succeir de manera col·lectiva a través de la cultura, o individual, a través de la psicologia de cada individu— al mateix temps que la ja comentada crisi perpetua, que afecta de manera global el nostre context una vegada darrere l'altra. Aquesta situació sembla haver coagulat en un estat quasi global de nihilisme extrem, un nihilisme que ni Heidegger amb la seva "the clear night of nothigness" (Jorn K.Bramann, 2009), ni Nietzsche amb el seu superhome haurien pogut imaginar com a real. Aquest nou estat — no si més no com a norma—, permet traspassar murs de qualsevol realitat, creença o dogma històric; el capitalisme esta sent empès pel neoliberalisme i es comença a trobar en una espiral d'autodestrucció que no pareix tenir frens. El coneixement a la a l'una que el sistema necessita noves formes, de noves relacions i de noves comprensions, que s'afanyin a equilibrar la balança amb la naturalesa que no ens pertany, i la que ens és pròpia —nosaltres mateixos. En aquest sentit ens situem en un moment d'or, vivim una contemporaneïtat insaciable on les relacions que prenem amb qualsevol objecte estan subjectes a formar part del dubte (V.Flusser, 20017, p.10), i per tant son sensibles a ser reformulades. El disseny com a codificador juga un paper en aquest moment, volem reiterar que no és un paper vital però si actiu. Aquest pot passar a representar noves formes de relacions amb el món present. Des de l'informalisme a l'absurd, el disseny com a llenguatge intel·lectual pot ser propositiu a l'una que autocrític, pot i creiem, que ha de generar dinàmiques de canvi. Com un exercici dadaista, Unheimlich —així ho hem nomenat—, és una pràctica que juga amb la idea de futurs plurals, amb projeccions ambigües, i discursos contradictoris a través d'un malestar quasi existencialista amb el disseny, generant així una sèrie de processos d'objectes que intentin obrir diàleg i crítica cap al rol del disseny —i dissenyador—, i en general de qualsevol procés de codificació que generi situacions de marginalitat —siguin personals, amb el món material o inclús amb l'esfera abstracte de l'intel·lecte (llenguatge).

Abstract español

Es un presente inestable, un tiempo y espacio que parece encontrarse en perpetua crisis (J.Self, 2017), un lugar que no se ubica en el aquí y ahora. Esto viene vinculado a la duda sistemática, a una duda presumiblemente venida por la contaminación intelectual por sobre-información —puediendo suceder de manera colectiva a través de la cultura, o individual, a través de la psicología de cada individuo— a la par que la ya comentada crisis perpetua, que afecta de manera global nuestro contexto una y otra vez. Esta situación parece haber coagulado en un estado casi global de nihilismo extremo, un nihilismo tan radical que ni Heidegger con su “the clear night of nothigness” (Jorn K.Bramann, 2009) , ni Nietzsche con su superhombre hubieran podido imaginar como real. Este nuevo estado — nuevo si más no como norma —, permite traspasar los muros de cualquier realidad, creencia o dogma histórico; el capitalismo está siendo empujado por el neoliberalismo y se empieza a encontrar en una espiral de autodestrucción que no parece tener frenos. El conocimiento a la par que el sistema necesita de nuevas formas, de nuevas relaciones y de nuevas comprensiones, que se afanen a equilibrar la balanza con la naturaleza que no nos pertenece, y la que nos es propia —nosotros mismos. En este sentido nos situamos en un momento de oro, vivimos una contemporaneidad insaciable donde las relaciones que tomamos con cualquier objeto están sujetas a formar parte de la duda (V.Flusser, 2017, p.10), y por lo tanto son sensibles a ser re-formuladas. El diseño como codificador juega un papel en este momento, queremos reiterar que no es un papel vital pero si activo. Este puede pasar a representar nuevas formas de relación con el mundo presente. Desde el informalismo a lo absurdo, el diseño como lenguaje intelectual puede ser propositivo a la vez que auto-crítico, puede y creemos que debe, generar dinámicas de cambio. Como un ejercicio dadaísta, Unheimlich —así lo hemos llamado—, es una practica que juega con la idea de futuros plurales, con proyecciones ambiguas, y discursos contradictorios a través de un malestar casi existencialista con el diseño, generando así una serie de objetos que intentan abrir diálogo y crítica hacia el rol del diseño —y diseñador—, y en general de cualquier proceso de codificación que genere situaciones de marginalidad —sean interpersonales, con el mundo material o incluso con la esfera abstracta del intelecto (lenguaje).